For English copy paste the text from Catalan to English: http://translate.google.com/#ca|en|
Fa cosa d’un mes que hem començat a donar purés de verdures i fruites a l’Aran. Als Estats Units et fan començar amb verdures “no verdes” i després amb les “verdes”, i un cop el nen o nena ha acceptat tot, se li pot donar la fruita. També et recomanen que t’esperis 3 o 4 dies abans d’introduir un nou ingredient, per a tema d'al·lèrgies. Nosaltres hem seguit la pauta… més o menys… reconec que no ens hem esperat el temps “prudencial”, bàsicament perquè l’Aran traga com un animal i no diu a res que no, per tant es molt temptador donar-li purés de tota mena.
El primer experiment va ser donar-li carbassa. I va ser força divertit, si bé va semblar que al principi el nou gust era “estrany” el nen va seguir tragant i tragant, fins acabar-lo.
Després vam passar als moniatos, a les pastanagues, al carbassó… i a la mescla de tots o d’alguns, i la cosa va millorar (va menjar-ho tot, però sense posar cares rares de “no tinc clar que això m’agradi”):
Porta molt bé les mescles de totes les verdures, i només hem tingut problemes si la textura no és l’adequada (encara ha d’estar tot molt triturat). La fruita, evidentment ha estat molt fàcil, nomes alguna poma una mica acre fa que el pobre faci cara de xuclar llimona.
Com que els potets preparats ja els hem provat tots, hem passat al menjar fet a casa. Ens hem comprat una andròmina d’aquelles que et fa el menjar del nen al vapor i el pots triturar allà mateix, la Beaba Babycook, (Enllaç al robot de cuina), i la mare està molt contenta, perquè fa el menjar suficient per a una menjada de l’Aran i també per a congelar, tot ocupant molt poc espai.
Ara ja tenim ganes de començar amb la part de proteïnes, aquí et recomanen no donar carn fins als 8 mesos, a Espanya et diuen que comencis als 6, potser agafarem un compromís de “ni tu ni jo”, i potser començarem als 7 mesos. El que és segur es que ha començat a ingerir més aliments a part de la llet materna, i de fet, no es que hagi deixat de mamar tant, sinó que el col·lega pren igual de pit i ara purés a part (pobre mare). Conseqüència: l’Aran ha comença't a guanyar pes de forma exponencial i a fer més l’animal que mai.
En el fons, l’Aran ni carn ni res, el que vol menjar son les galetes del papa per esmorzar…
Aquí us passem un resum de les aventuretes culinàries de l’Aran.
Buff…i tant veure menjar, fa entrar sed!
Petonets a tots i totes.
