7 i 8 mesos

(to translate: http://translate.google.com/?sl=ca&q=les+consignes.+catalan#)

Totes les que ja han sigut mares em deien que si et sembla que passa ràpid el temps quan el teu fill neix fins que fa sis mesos, el segon mig any de vida encara es mes ràpid. Quina raó tenien!!!

Jo crec que principalment es perquè la majoria de nens es tornen mòbils sobre aquest temps, i us asseguro que l’Aran s’ha tornat molt molt i molt mòbil (i independent).

Més o menys els esdeveniments han anat així:

• 6 mesos i 03 dies: Fa el so de B amb la boca
• 6 mesos i 12 dies: Fa ba ba ba ba (el babbling)
• 6 mesos i 20 dies: Li agrada obrir les portes dels armaris i bufets de la sala d’estar i menjador.

               

• 6 mesos i 22 dies: Es posa de genolls a la cuna

                                                                             

• 6 mesos i 23 dies: S’obren les genives inferiors per a deixar pas a les dentetes

                                              

• 6 mesos i 25 dies: GATEJA! Mare meva…

• 6 mesos i 27 dies: Agafa el primer refredat amb febre

                                             

• 7 mesos i 02 dies: Es posa dret

• 7 mesos i 05 dies: Fa el “cruising” camina agafat a les coses de costat
• 7 mesos i 06 dies: Anem al pediatra… Pesa 10 Kg (92 percentil) i medeix 75.6 cm (per sobre dels percentils)
• 7 mesos i 10 dies: Es deixa anar d’una ma per aguantar-se
• 7 mesos i 15 dies: Primer Nadal de l’Aran i… Puja tres graons d’escala a casa dels avis americans
• 7 mesos i 16 dies: Canta quan li cantes
• 7 mesos i 18 dies: Es capaç d’escalar totes les escales del nostre primer pis

• 7 mesos i 19 dies: Quan li dius NO protesta plorant

• 7 mesos i 22 dies: S’explica els contes amb tu  o sense tu

• 7 mesos i 28 dies: Sap fer rodar la maneta quan li canten “5 lobitos” de forma voluntaria
• 8 mesos i 01 dies: Pesa 10.60 Kg (94 percentil). Enten el que significa jugar amb el Brut i distingeix els ninos del gos, va a buscar un i li ensenya per a que juguin junts.

Per tant, podeu veure que hem estat forca divertits. Sento haver trigat tant en actualitzar el bloc però es que entre que l’Aran no para, els virus ens han contagiat constipats i grips intestinals (no a l’Aran, sinó a mi), i després han vingut festes, això ha estat molt difícil.

A part de les “fites” i progressos de l’Aran, dir-vos que cada dia també esta mes divertit. El fet de que intenti posar-se de peu per tot arreu i intenta caminar ha fet que es converteixi en el mestre dels nyanyos.

De moment encara adora veure el Pocoyo i de fet ara li parla als protagonistes de la pantalla. Quan es banya, ja no fa només xip xap, sinó que ens dutxa amb tant xapotegi.

                                    

Un dels seus jocs preferits es buidar el cistell de les joguines, tirar-se pilotes o altres coses i anar-les a buscar,

I com no, jugar amb el Brut... Però un altre nou descobriment és jugar a “peek-a-boo” amb el papa:

Aquests pròxims dies aniré explicant com han anat les festes, i també, posaré de forma retroactiva, tots els progressos que ha fet l’Aran des de que va néixer.

De moment us deixo amb unes quantes fotos i vídeos que plasmen el que he deixat escrit.

Petonets a tots

Eli

                                         

                                         

                                         

                                         

                       

Menjar tot tot i tot.

For English copy paste the text from Catalan to English:   http://translate.google.com/#ca|en| 

Fa cosa d’un mes que hem començat a donar purés de verdures i fruites a l’Aran. Als Estats Units et fan començar amb verdures “no verdes” i després amb les “verdes”, i un cop el nen o nena ha acceptat tot, se li pot donar la fruita. També et recomanen que t’esperis 3 o 4 dies abans d’introduir un nou ingredient, per a tema d'al·lèrgies. Nosaltres hem seguit la pauta… més o menys… reconec que no ens hem esperat el temps “prudencial”, bàsicament perquè l’Aran traga com un animal i no diu a res que no, per tant es molt temptador donar-li purés de tota mena.

El primer experiment va ser donar-li carbassa. I va ser força divertit, si bé va semblar que al principi el nou gust era “estrany” el nen va seguir tragant i tragant, fins acabar-lo.

Després vam passar als moniatos, a les pastanagues, al carbassó…  i a la mescla de tots  o d’alguns, i la cosa va millorar (va menjar-ho tot, però sense posar cares rares de “no tinc clar que això m’agradi”):

  Finalment vam seguir amb els pèsols, la mongeta tendra i els espinacs. I com no… cap problema:

                                                     

Porta molt bé les mescles de totes les verdures, i només hem tingut problemes si la textura no és l’adequada (encara ha d’estar tot molt triturat). La fruita, evidentment ha estat molt fàcil, nomes alguna poma una mica acre fa que el pobre faci cara de xuclar llimona.

Com que els potets preparats ja els hem provat tots, hem passat al menjar fet a casa. Ens hem comprat una andròmina d’aquelles que et fa el menjar del nen al vapor i el pots triturar allà mateix, la Beaba Babycook, (Enllaç al robot de cuina), i la mare està molt contenta, perquè fa el menjar suficient per a una menjada de l’Aran i també per a congelar, tot ocupant molt poc espai.

Ara ja tenim ganes de començar amb la part de proteïnes,  aquí et recomanen no donar carn fins als 8 mesos, a Espanya et diuen que comencis als 6, potser agafarem un compromís de “ni tu ni jo”, i potser començarem als 7 mesos.  El que és segur es que ha començat a ingerir més aliments a part de la llet materna, i de fet, no es que hagi deixat de mamar tant, sinó que el col·lega pren igual de pit i ara purés a part (pobre mare). Conseqüència:  l’Aran ha comença't a guanyar pes de forma exponencial i a fer més l’animal que mai.

En el fons, l’Aran ni carn ni res, el que vol menjar son les galetes del papa per esmorzar…

Aquí us passem un resum de les aventuretes culinàries de l’Aran.

 

Buff…i tant veure menjar, fa entrar sed!

 

Petonets a tots i totes.

Thanksgiving 2010

Aquest passat dijous hem celebrat les primeres festa “important” amb l’Aran: El dia d'Acció de Gràcies.

Si bé no és una festa important per a Catalunya – Espanya, per a nosaltres si és, perquè és la primera festa americana del nostre fill Americà!. I si hem de donar gràcies d’alguna cosa aquest any és evidentment l’arribada de l’Aran a casa. I si encara no sabeu de quina festa estic parlant, la foto us ho farà endevinar:

Exacte! El dia del Pavo!!!! (Com a les pelis!).
La manera en la que ho vam celebrar va ser a casa la Zoe, la Nuria  i l’Alberto (la Jane-Rodriguez family dels meus links a la dreta). Allí ens esperava un gall d’indi (d’uns set quilos i pico) com mana la tradició.  La veritat es que el dia va ser genial, ens ho vam passar molt bé entre tant de menjar i tanta bona companyia. Cadascú va portar alguna cosa (un potluck que se li’n diu aquí). Nosaltres vam portar la sopa de carbassa, l’Arola i el Roger (els recent vinguts a Pittsburgh, de lo més maco que hi ha ) van portar el vi, la Liz va portar els postres (pastís de moniato), el Tomas va fer puré de patates i els anfitrions el gall d’indi, el farcit i la beguda.
Com us podeu imaginar, a l’hora de menjar, el Carles va ser el que va menjar menys. I l’Aran no creieu que no va participar en el meollo! Ell va menjar puré de carbassa fet per la mama que li agrada molt :)                                             

La veritat es que estar lluny de casa fa especialment important el poder celebrar dates senyalades amb gent tan maca com els nostres amics.   i dues d’elles Especialment, vull donar les gràcies a aquests amics tan macos que tenim. Primer a tots els Patanegra, que es mereixen una altra entrada ben feta en el bloc ben aviat. Però em centraré amb els que estàvem allà a la taula, i entre ells l’Arola i el Roger fa poquet temps que estan aquí però ja s’han fet estimar com si ens haguéssim conegut de fa molt temps. I sobretot, el meu especial agraïment a la Nuria i l’Alberto (i la petita Zoe), perquè son uns amics que no ens els mereixem. 
Tot i que tots portem a Pittsburgh fa temps, ha estat ara quan ens hem fet amics. La primera vegada que “oficialment” vam quedar va ser quan la Zoe encara estava a la panxa.  Per a mi, la Nuria s’ha convertit en una de les meves millors amigues, algú amb qui compartir l'experiència de la maternitat (novella)  i de la no maternitat, amb qui vaig de passeig a tot arreu fent de conductores de cotxet, amb qui connectar pel fet de viure lluny de la “família” a la vegada que hem començat la nostra pròpia família,… i milions de motius més que no acabaria mai.  I la Zoe, que va neixer 1 mes i mig després de l’Aran, és com una neboda per a mi, que l’estic veient créixer quasi dia a dia, fet que fa que també dia a dia, me l’estimi més. L’Aran no es pot queixar, perque tan petit i ja té moltes amiguetes i amics!!! i espero que la Zoe sigui com una germana per a ell.

Per a la resta de reportatge fotogràfic de Thanksgiving cliqueu aquí:  Album de Thanksgiving
Petonets
-Eli

Diumenge de tardor i Smart Trike

 

Aquest cap de setmana, jo (Eli) he estat bàsicament enfeinada amb la tesis, així que el Carles ha decidit endur-se a l’Aran a passejar i jo tenir una estona per a poder concentrar-me. Doncs bé, aprofitant els últims dies de tardor que queden els homes de la casa han marxat al parc estona, i el Carles ha volgut que l’Aran conegués de molt a prop el significat de que quan arriba aquesta estació, les fulles cauen. Aquest ha estat el resultat:

           

Després de tanta emoció amb les fulles, hem decidit que com que cada dia s'està fent més gran ja era hora d’estrenar el Smart Trike Recliner que li va regalar el seu padrí. El Smart Trike aquest és una espècie de tricicle que va adaptant-se conforme el nen va creixent. Va de 6 a 36 mesos (diuen) i hi podeu trobar més informació aquí:

http://www.smart-trike.com/product.asp?Type=2&Product_SubType=3

Quan hem posat l’Aran a  la nova bicicleta la cara era de “No entenc res” i ha estat al·lucinant una bona estona. Suposo que ho disfrutarà més un cop sigui ell el que pugui pedalejar…

Però de moment, per casa, ja s’ha donat un passeig a la velocitat de la llum (Super3 Fiuuuuu):

Petonets

- Eli

Els meus homes

Fa 10 anys vaig començar a sortir amb el que s’ha convertit l’home de la meva vida. Deu anys després vaig conèixer l’homenet de la meva vida. Durant sis mesos han creat una relació especial on l’un adora l’altre. Quan l’Aran veu al seu pare, els ulls se l’il·luminen i obre la boca per a fer una rialla que arriba d’orella a orella. Sempre li parla, i li encanta jugar amb ell. I quan arriba l’hora de dormir o fer una migdiada, si es posa sobre el seu pare, sempre es queda hipnotitzat. Però clar, no podia ser menys, tenint el pare que té! Perquè cap pare no el podria estimar més.

Aquí passo un recull de sis mesos de pare i fill…

Petonets a tots.

La mare de l’Aran

Mig Any amb l'Aran

http://translate.google.com/?langpair=ca|en&text=les+consignes.+catalan#

 Sembla mentida com passa el temps, pero avui l'Aran ha fet mig any!!! La veritat 

és que quasi no ens ho podem creure. Però part de que el temps passi tan ràpid és perquè amb l'Aran sempre estem divertits i distrets (i sí, també cansats, per a que negar-ho).

Amb sis mesos l'Aran...

- Pesa 9.340 Kg i medeix entre 71 i 72 cm. És a dir, té el tamany d'un nen de nou mesos camí d'un any.

- Segueix tenint sempre un somriure amb la boca, i per a tot està content

- És molt social, i no es fa estrany amb gent nova

- Li encanta fer petarrufes (raspberries) encara... de fet, comencem a pensar que enlloc de parlar es comunicarà amb petarrufes. Si està molt content, o enfadat canvia la tonalitat i la freqüència en la que bufa la pedorreta en qüestió.

- Comença a fer sons de "b" 

- És molt observador i té una mirada molt intel·ligent.

- Sap on són les coses encara que li amaguis i no l'enganyes

- Utilitza les mans indistintament i amb molta habilitat. Sap que té dits, es transfereix coses de mà a mà des dels 4 mesos i gira objectes a voluntat pròpia.

- Segueix encantant-li el Pocoyo i et fa saber que vol veure un altre capítol sense cap problema

- És un tros d'animal i té una força que espanta.

- Sap arribar a tot arreu reptant com una serp o com una pel·lícula de Rambo que s'arrossega pel fang. 

- Ja sap posar'se de quatre grapes però fa un moviment estàtic d'endavant endarrere i no acaba d'arrencar (menys mal!)

- S'asseu sense problemes, per ò algun cop ens caiem i ens fem un coco

- Adora el Jumperoo (saltador). Pot passar saltant estones infinites, content com un jínjol i fent tremolar el terra tant amunt i avall

- Està enamorat del Brut, i quan el veu li parla, li riu i li incita que vingui a prop d'ell. El Brut encara no té clar, si això és bo o dolent.

- Hem començat a dormir entre 5 i 6 hores seguides. Ara la mama hauria d'aprendre a anar a dormir més d'hora com l'Aran.

- Hem començat a menjar papilles i li encanta!!! De fet ha heredat el gen del papa de quan em treuen la cullera protesto perquè vull més i més.

Aquí adjunto unes fotos i vídeo del cigronet. Com podeu comprovar està preciós.

Petonets a tots.

Video: Aran menjant papilles per primer cop